
Operaris treballant fa uns dies al pont sobre l'N-240 a Fontscaldes, amb el coll al fons. Foto: Ò.P.J.Les argiles expansives –un material que té tendència a desplaçar-se amb la humitat i que abunda a la banda de la Conca de Barberà de la serra de Miramar– condicionaran en gran part la construcció tant dels túnels principals com del fals túnel previstos a Lilla. Així ho han confirmat fonts del ministeri –que té ben presents els problemes que, a pocs quilòmetres, li han causat a la línia del TAV–, que reconeix que el ritme i fins i tot el mètode constructiu s'hauran d'adaptar a la progressiva troballa –o no– d'aquests materials a la muntanya. «Hi haurà problemes amb el subsòl, això va a missa, i ja ens podem arromangar tots», vaticina l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu. Foment preveu que les obres d'excavació dels túnels comencin en breu, aquesta mateixa primavera.
Les obres del subtram entre Valls i Montblanc estan en marxa des del febrer del 2009, fa més d'un any, tot i que fa unes setmanes alguns càrrecs socialistes admetien que amb prou feines s'hi havia fet el 5% de la feina, i les darreres setmanes ben poca activitat s'hi veu. En principi es deia que els dos túnels principals de Lilla –un per a cada sentit de circulació– no es començarien a excavar fins a final d'aquest any o principi del vinent, un termini que finalment s'avançarà a aquesta primavera, segons han avançat a El Punt fonts oficials de Foment.
Segons explica Andreu, l'elevació introduïda en el projecte modificat de la cota dels túnels ja anirà bé a Foment perquè ajudarà a evitar problemes al viaducte amb les argiles expansives, que més avall, al mateix barranc del Candi, tants maldecaps han causat a la línia del TAV. Segons ell, en canvi, les argiles afectaran ben poc els túnels principals; com a molt, un petit tram a la boca de Lilla, perquè a la de Fontscaldes el terreny és més aviat de pissarra. Segons els estudis geològics previs, de fet, Foment estima que les argiles es trobaran al llarg d'uns 400 metres dins dels túnels principals, si bé admeten que no ho sabran amb exactitud fins que no facin l'excavació.
En bona part per això mateix el ministeri no ha redactat encara el projecte complementari per al fals túnel, que es farà més endavant «sobre la marxa, a partir de l'experiència en el tractament i la resposta de les argiles als altres punts afectats», aclareix l'alcalde. «De la morfologia no en sé gaire res, però Foment té por pel que ha passat al TAV», constata.
El Col·legi de Geòlegs de Catalunya ha confirmat que els terrenys que s'han de perforar per fer els túnels de l'autovia A-27 a Lilla són perfectament susceptibles de tenir problemes amb les argiles expansives. «Malauradament la traça del túnel travessa els materials problemàtics, i no hi ha alternativa per evitar-los», ha corroborat l'ens a El Punt. Els experts, en aquest sentit, afirmen que «caldrà invertir en estudis previs els suficients recursos econòmics, intel·lectuals i temporals per trobar la solució idònia i estalviar desviaments pressupostaris inacceptables en el futur immediat de l'obra». Només cal recordar, en aquest sentit, que ni als túnels ni al viaducte del TAV –on actualment també s'està actuant– al mateix terme de Montblanc els estudis geotècnics previs no hi van detectar el problema, i només per reforçar després els túnels es van haver d'invertir 70 milions d'euros més. «Invertir per prevenir és sempre més rendible que invertir per curar», sentencia ara el Col·legi de Geòlegs.
Foment admet que el mètode constructiu que faci servir per als túnels principals «variarà en funció del terreny que ens anem trobant». Això sí, ja avança que l'excavació «en alguns casos serà mitjançant mitjans mecànics, i en altres caldrà fer voladures». El ministeri també aclareix que la major part de les seccions es faran amb el mètode de la contravolta, que el 2004 ja va utilitzar per reforçar els túnels de la línia del TAV (vegeu el gràfic). I és que llavors, després que es detectessin esquerdes a la part superior dels túnels i apareguessin grans ondulacions i clots a la base, va decidir excavar una mica més el terra i donar així una forma rodona a la carcassa del túnel, fet que permet aguantar molt millor les pressions que exerceixen els materials del voltant. El mètode que s'utilitzarà per al fals túnel d'uns metres més enllà, en canvi, «no tindrà res a veure», segons Foment, amb l'emprat per al túnel en mina, si bé no l'ha concretat. Això sí, confirma que «la presència d'anhidrites a la zona on aniria el fals túnel fa especialment delicada la construcció».