Des de Montblanc Decideix ens felicitem i felicitem tots aquells que van participar al referèndum del 28 de febrer sobre la independència de Catalunya al pavelló del Casal Montblanquí.

També ens felicitem per l’experiència d’haver organitzat una consulta a la nostra vila des de l’assemblearisme, el voluntariat i amb la complicitat de més de setanta entitats, amb persones d’ideologies diferents, compartint un mateix objectiu: la realització de la consulta més democràtica realitzada en els últims anys al nostre país i al nostre poble.

El diumenge 28 de febrer, els montblanquins van poder dir la seva amb una jornada de votacions d’absoluta normalitat. Tot va estar a punt i es va desenvolupar amb el màxim rigor i sense cap mena d’incident.
La participació a la consulta de Montblanc va ser del 24,53% segons el cens municipal (les persones que normalment ja tenen dret a vot) amb un total de 1293 vots. Segons el padró (comptant amb la població de 16 a 18 anys i els estrangers) la participació va ser d’un 20,72% amb un total de1335 vots.
La distribució del vot va ser d’un 95,79% de vots pel sí (1278), d’un 2,17% de vots pel no (29), d’1,72% de vots en blanc (23) i de 2,17% vots nuls (4).

La junta electoral va avalar el procediment, que va ser del tot correcte i rigorós.

Felicitem els altres dos municipis de la Conca de Barberà que van celebrar la consulta el mateix dia, amb uns molt bons resultats: a l’Espluga de Francolí la participació va ser del 29% i a Barberà de la Conca del 28%.

Des de Montblanc Decideix, plataforma organitzadora de la consulta sobre la independència a la capital de la Conca, valorem positivament les dades de participació en una consulta convocada des de la societat civil, realitzada amb un pressupost de només 1538,57€ i amb el que amb freqüència ha semblat un boicot informatiu dels mitjans de comunicació nacionals.

En aquestes circumstàncies, Montblanc Decideix ha realitzat durant dos mesos una feina ingent comunicant l’existència de la consulta a la població i teixint complicitats amb les entitats montblanquines, superant en alguns casos algunes reticències d’entitats que, malgrat ser inequívocament montblanquinistes i catalanistes, tenien la temptació de defugir participar activament a la campanya i la consulta, tot i ser-ne partidaris. En iniciar-se els actes de la campanya el 8 de gener, eren molts els que miraven a esquerra i dreta i giraven el cap per veure qui hi havia, amb un cert temor a donar el primer pas i quedar-se sols o a provocar un trencament a l’interior de la seva entitat.

Durant dos mesos a Montblanc s’ha parlat obertament, a totes les cases, de la possibilitat de que Catalunya esdevingui un estat independent i no ha passat res. La consulta normalitza una mica més el procés democràtic de la independència.

Després del 28 de febrer, a Montblanc ja no ha de fer por a ningú parlar obertament de la independència de Catalunya. Montblanc no ha saltat pels aires ni s’ha desintegrat. El tabú s’ha trencat i els que sintonitzin amb la independència ja saben que no estan sols. D’aquí a uns mesos l’experiència haurà transformat el nostre país i molts mitjans de comunicació i partits polítics no podran seguir fent el buit a aquesta nova realitat.

Dit tot això, no podem amagar que a tots els que hem participat al referèndum, tant en la seva difusió i organització, com en l’exercici del vot personal, ens hagués agradat un índex de participació molt més elevat. Hi havia entusiastes que parlaven d’un 50% o fins i tot d’un 70%, mentre molts esperàvem assolir el 30%. Tot això, naturalment, sense l’existència de cap mena de sondeig o enquesta.

La baixa participació del jovent (mínima en els menors de divuit anys, escassa en els menors de trenta) i dels nous montblanquins arribats en els darrers deu anys a la vila, és una dada que, en la mesura que pugui ser extrapolable, ens ha de fer reflexionar sobre la implicació d’aquests col·lectius en la vida política local i nacional, per la gran importància que tindran en el futur del nostre poble i la nostra nació.

Finalment i malgrat els tòpics sobre el derrotisme o el conformisme dels catalans i les catalanes, el cert és que a l'hora de la veritat som un poble més aviat tossut. De moment, el procés ha arribat al primer milió de consultats amb un 25% de participació. De ben segur que, amb l'esforç de tots i totes, en breu en seran més. Naltros, per descomptat, estem compromesos a col·laborar en tot allò que estigui al nostre abast, amb la resta de viles de la comarca que organitzin consultes perquè aquestes siguin l'èxit que el país necessita.