Els tècnics necessitaran més espai del previst inicialment per poder adequar el traçat de l'autovia A-27 –al tram de la qual ara s'han aturat les obres, entre Valls i Montblanc– a les peculiaritats orogràfiques i geològiques de la zona on s'ha d'obrir el túnel del coll de Lilla. “Han sortit moltes esquerdes i els petits turons que hi havia s'han anat desfent a mesura que les màquines anaven excavant”, explica Rosa Madurell, propietària d'un finca d'una hectàrea al nucli de Fontscaldes (Valls), on s'havia de començar a perforar la muntanya. Fa una setmana, mentre el Ministeri de Foment anunciava la paralització de les obres, ella i el seu marit rebien una trucada telefònica de l'empresa constructora que els anunciava una altra expropiació a la seva parcel·la: “Ens van agafar uns dos mil quatre-cents metres quadrats i ara en volen dos mil vuit-cents més, perquè han vist que la terra és inestable i necessiten més marge de seguretat; només ens deixaran la meitat de la nostra propietat”, relata Madurell, bona coneixedora d'un terreny on hi ha les inestables argiles expansives, i “on sovinteja la pissarra i el subsòl és ple de vetes d'aigua que poden dificultar molt les obres”.

Molt a prop de la finca dels Martí-Madurell, hi té la propietat el Josep Valldepérez, que ja s'havia mostrat molt contrari al traçat de l'autovia pel sector oest de Valls. “No hi ha res a fer, el mal ja està fet. Em van expropiar sis mil vuit-cents metres quadrats i fa una setmana em van trucar per dir-me que en necessitaven més”, diu Valldepérez. Els terrenys que vol l'empresa que negocia les expropiacions se situen en un bosc d'unes tres hectàrees: “Si m'acaben agafant el bosc, l'impacte ambiental serà gran perquè és un pulmó verd i hi ha pins que són centenaris”, alerta. Aquest veí de Fontscaldes no entén com l'autovia entre Tarragona i Lleida ha acabat passant pel sector oest de Valls. “El traçat est era més econòmic i més beneficiós per a tothom, especialment per al polígon de Valls, que és el motor industrial de la zona”, puntualitza Valldepérez, que recorda les nombroses accions que es van fer per evitar que l'autovia “causés aquesta destrossa al paisatge, aspecte en què Valls –assegura– és el municipi que n'ha sortit més malparat”.

Tots els projectes de futur se n'han anat en orris
Des que els van fer la primera expropiació la Rosa Madurell i el Francesc Martí només han rebut mil euros. “És la paga i senyal que ens van donar quan ens van agafar els primers dos mil quatre-cents metres quadrats. La resta de diners no sabem quan els cobrarem. L'empresa que s'ocupa del tema no ens ha donat cap data”, apunten els propietaris d'aquesta parcel·la d'una hectàrea, on, amb el pas del temps, havien pensat fer-s'hi una casa.

“Les nostres expectatives s'han frustrat perquè amb la notícia que vam rebre la setmana passada el terreny ens queda reduït a la meitat i, a més, la modificació de la xarxa elèctrica ens toca de ple perquè una de les torres queda al bell mig de la nostra propietat”, afirma Rosa Madurell, que avui regenta una fleca i que va ser una de les activistes de la plataforma Salvem la Vall del Francolí, quan els ciutadans de la capital de l'Alt Camp es van mobilitzar, ara fa uns anys, per evitar que el traçat de l'autovia passés per l'oest del municipi. “Quan em vaig ficar a la plataforma jo encara no sabia que acabaria sent una de les afectades, però em preocupava especialment la destrossa del paisatge que acabarien fent, com així ha estat”, conclou la Rosa Madurell.