Joan López

El Carnaval tanca una nova edició amb l’enterrament del Carnestoltes i la lectura del testament

Llegiu aquí què ha deixat enguany el Carnestoltes

Ahir dimarts es va tancar el Carnaval de Montblanc amb l’enterrament de Sa Majestat Carnestoltes XXXIX. L’acte va tenir lloc al claustre de Sant Francesc, i hi van participar la colla infantil dels Dimonis de Montblanc, així com el grup de teatre Fila Zero, que es va encarregar de llegir el testament i entregar els premis de la rua de Carnaval. Recordem que els tres primers premis en la categoria de carrosses i comparses ja es van repartir dissabte a la nit, durant el sopar de Carnaval al pavelló del Casal Montblanquí, mentre que ahir es van entregar la resta de guardons per a totes les colles participants. La sala de les Corts Catalanes es va quedar petita per escoltar el testament, que com cada any va repartir per tothom. L’acte es va poder seguir en directe a Ràdio Montblanc.


TESTAMENT CARNESTOLTES XXXIX

Amb gran pena i pansiment,
ens trobem aquí reunits,
amb els cors ben ensopits,
per donar-li enterrament.

Després de quatre dies, de
patir greus malalties, de
queixar-se lànguidament.
Ha arribat el trist moment
del dolgut acomiadament.

Mireu la família com plora,
el fill, el gendre i la nora,
i la viuda us convida a tots
amb gran solemnitat
que vulgueu acompanyar-la en
moment tan endolat.
Que de tothom s’ha recordat i
escolteu amb atenció la
darrera voluntat del nostre
gran senyor.

Seguiu doncs atentament
el que manifesta en testament,
la darrera voluntat
de sa magnifica majestat.

Estimat poble montblanquí
no sé què hi feu aquí?
Heu vingut a escoltar el Testament,
per veure que deixo als de l’Ajuntament?
Si digui el que digui segur
que ho trobareu malament.

Començo doncs, com és tradició
a repartir cops de bastó
molt generosament
amb els qui van a passar els dies
a l’Axuntament.

Atenció al testament.

Al senyor alcalde, el mal de
pedra no li marxa, ara el kurssal,
cal Contijoch i el pont vell
que algú li digui que les necessitats són unes altres i no les que vol ell.

Al Siscu Benet, ja l’han fet president,
segur que a partir d’ara tots rectes, en fila i amén!!!
En algun ple ja l’han batejat com el florero
perquè diuen que li falta més salero

A la regidora de Turisme ja no sé què més fer-hi, sort dels tècnics del darrere
que si fos per ella, tot faria un pas enrere.
Només la veig per la televisió
quan hi ha algun acte de traca i mocador.

I abans que en feu algun escarafall
no patiu que li deixo un ordinador
per si s’anima a fer teletreball.

A regidora d’hisenda.
No sé què deixar-li, em quedo impàvid.
Doncs tenim un ajuntament amb perpetu superàvit.
Potser SÍ que d’aquí a deu anys
us hauré de deixar un bon sac de caler
que tenim l’alcalde que amb qualsevol excusa t’endinya un lloguer.

Al regidor d’urbanisme i medi ambient, li deixo enteniment
perquè no em convenç passar l’hivern calent
en una piscina coberta pagada pel contribuent.
I és que em pensava que ja era cosa del PP i passada
que els diners públics vagin cap a
la privada.

I al regidor de Cultura, l’Albalat,
li canvio el llibre per la calculadora
doncs alguna ment aduladora
ens ha volgut colar com a cosa bucòlica
pagar 10 anys de lloguer per l’acció catòlica.

Al regidor de Festes.
ja ens ha quedat clar el seu do d’improvisació
i com que no volem més sustos i gestes
li regalo un calendari per a una millor organització.

No volem tornar a quedar garratibats
veient com ens clava l’urpa el poble veí
i siguem 4 gats al cap d’any montblanquí.

A la Marta Civit de Mobilitat
mil vals de descompte de la Unió de Botiguers.
Cada dia veig menos gent pels carrers,
ja que al centre no he pogut aparcar
Des que la zona blava es va ampliar.

A la Laura Aluja de la CUP, que sempre dóna guerra,
li deixo una Bíblia.
Si fos per ella, suprimiríem les misses de la vila
però a les festes de la Serra…
A tot arreu era a primera fila!

Això sí que és ser anti-sistema
del seu propi sistema…
Per mi ja pot anar tirant de discursos de manual i de veta
però que sàpiga que la mà esquerra
no sap EL que li fa la dreta.
Al Roger Sosa, amant del sol i de la pluja
una motxilla carregada de paciència
que la companya de partit
es creu la mare de la ciència.

I de pas uns taps per les orelles
que la Gabriel i la Reguant
comparades amb l’Aluja als plens,
semblen ovelles.

Al Cesc Vinyes li regalo una nova botiga, una nena preciosa i una nova vida,
Que si amb la carbonera ja en tenia prou, no em vull imaginar la seva vida ara amb tot aquest xou.
Només li falta el seu company de partit per acabar de agafar-li un infart al pit.

I es que el Marc Vinya i la Laura Aluja, ja van pensant en les properes eleccions, mentre els altres es rasquen els collons. Faran un nou partit,
per deixar a tothom esmorteït,
el nom ja han trobat
i com a PDCUP l’han bategat,

Al Marc Vinya li farem l’edició del primer llibre dels seus fills.
Collons! Que tothom que en té
I no publica aquestes rucades pel carrer!

Al Toni de la FIC li torno
el manual del guerrer.
que tot i que sembla que va el darrer
ell va fent el que li dóna la gana.
Mireu com fent la sargantana
ara ja és conseller.

I ara que amb l’Ajuntament ja he acabat, toca repassar alguna cosa d’actualitat.

I que collons m’heu fet aquest any?
I quin Carnaval més animal!
Ha sigut de Traca i Mocador!
Que jo ja no sabia si érem en Carnestoltes
o a la festa major!

Minyons! Això ha sigut massa!
Hem tingut rua, seguici popular,
ballada de gegants i mulassa.

I també un Batman gegant, animals marins,
el Rei León i una mare de Déu divertida
escoltada per dos escolans de mentida.

I doncs! Què volíeu?

I quines festes de la Serra!
Que amb aquell fum i olor de cremat
semblava que em portéssiu la patrona a la guerra.
Mai una cagada en desgràcia
havia portat tanta cua.
Fins i tot la mare de Déu
aquest any no s’ha volgut perdre la rua.

I és que la cosa ja va començar malament
quan s’inventen unes decennals
els de l’ajuntament.

Per a les pròximes festes, doncs,
us deixo un nou embrague
i 30 hores de pràctiques de conduir
per si vol repetir el Sant Serafí
i ens estalviï un altre cague.

I tot s’ha de dir!
Jo no hauria volgut ser ell
que amb la cara ja pagava.
Però que estigui tranquil
que la patrona que transportava
Li va costar però va dir que ja el perdonava.

I entre els 13 regidors no en van sumar ni una.
Només llàgrimes, reunió de pastors i plors a mil!
I la Mare de Déu passant angúnia
fins que va venir el de la protecció civil.

Tants barrets per tan pocs caps
que espavilin per a pròxims nyaps
perquè amb aquell merder
no havien previst ni un trist pla B.

I com avança l’internet eh?
Que abans de mitjanit
tothom ja n’havia fet un Tuit!
I ja es tenia notícia d’aquell marró
des de Montblanc fins al Japó.

I parlant de noves tecnologies…

Als del grup “no ets de Montblanc” els hi he de dir que a certa edat
el Facebook s’ha de deixar tancat,
que són tots uns entesos
i no pleguen la meitat del que diuen els seus feligresos.

I al pròxim Carnaval quan algú pengi el cartell,
deixo a l’administrador una cuirassa
perquè si la polèmica el sobrepassa,
no sigui cas que hi deixi la pell.

A l’Associació Medieval, els i deixo un escenari més gran al Foradot
perquè hi pugui cabre el Drac nou.
I és que al Drac vell, pobret, ja se li acaba el xou.

I per celebrar els 30 anys de setmana medieval
un pastís del Vinyas i de Cal Andreu
per l’única entitat del poble que aplega al més soso i al més animal.

I parlant nouvinguts

A Mossèn Simó li deixo un casc i genolleres
que amb l’hòstia que es va fotre a Santa Maria
quasi que no li queden ni galtes ni ulleres.

I també li deixo una aplicació d’edició de fotos a tot color
perquè quan puja al púlpit a fer el sermó
tot es torna en blanc i negre com quan manava el dictador.

I també dos quilos de til·la
Des del dissabte el tenim tan esverat
que a totes les misses de la vila
amb el de la verge a la rua, diu que està tan enfadat.

Als del casal un contracte de lloguer de 10 anys
a veure si s’acaba i canvien tots els panys.
I també alguna orquestra que valgui la pena
perquè el més lluït només es veu al cinema.

I als que els hi agrada el teatre
un bitllet per anar a Barcelona
a veure dansa, òpera i musical
doncs a Montblanc és prioritària la Muralla
i l’edifici de la carretera els és igual.

Als propietaris del Principal,
per moure l’edifici, una grua de gran tonatge
perquè fent només un petit viatge
ja tocarà muralla i en podran treure un dineral.

I és que ja és curiós que hi hagi diners per la piscina,
la catòlica, el sindicat i el casal,
calers per fotre a terra el que calgui
però que no en quedin pel Principal.

Al nou director del foradot,
li deixo una nova perspectiva
que no hem fa cap pena
quan els i deixen la butxaca plena

I als de Barjaula els deixo una tona de Red Bull
que me’ls falta un xut d’ales i energia
o algú que me’ls faci una mica de guia
i els retorni als vells temps més moguts.
Tinc la sensació que s’han descarrilat de la via
perquè fa temps que estan callats i desapareguts.

I ja per acabar
una última reflexió
o acabaré per explotar…

A cada any que he tornat
us heu inventat
un nom nou…
i si el nom fa a la cosa,
aquest poble és de traca i xou.

Clickania, Safrania, Brikcania…
Però es pot saber on collons anem amb tots aquests noms?
I ja en tenim el calendari complet!
Ja només faltava l’Embragània…
Diguem-nos doncs d’una vegada per totes… Montblancània!
I acceptem que som un poble de Patufet!

Estimat poble montblanquí
no sé què hi feu aquí? Amb
el fred que fa i el bé que
s’està a casa, tapat amb la
manta i al sofà. Ja ho
llegireu al Nova Conca,
laConcaDiari o la Ràdio
Montblanc, que el Pepe ho
explica com tot un galant.

Com que ja no sé què més
us hagi de dir, això aquest
any s’acaba aquí. Aquesta
és, la meva última voluntat,
i així us ho deixo signat.

Si voleu, més critica de
l’Ajuntament us haureu
d’esperar a l’any vinent i si
no teniu tot l’any per
criticar, amb gràcia, sàtira i
que tingui una bona rima
amb at, ar, ment o eu…
que d’això sí que en sabeu.

Jo sento que això s’acaba
estimat poble montblanquí
perquè et puguis divertir,
obre bé butxaca i ull, fent
gatzara i aldarull. Prop meu
tot és alegria, sigui de nit o
de dia, i tothom canta i
balla des del vell fins a la
menudalla.

N’hi ha que no volen que
se’ls anomeni al testament
diuen que ho troben
malament, però a l’hora
d’escoltar-lo tothom vol
ser-hi present.

I com que en el món, Amb
el temps s’acaba tot,
Nosaltres aquí acabem I si
encara estem d’humor, l’any
vinent ja tornarem, Per
celebrar com a poca-soltes
40 anys de Carnestoltes.

I que ningú s’enfadi, ja que
és Carnaval Que
l’aplaudiment que fareu al
final, sigui pels participants
a la Rua, a tot el sidral I per
tots els que hem fet l’animal.

QUE AIXÍ sigui i recordeu, és per Carnaval quan hi veig més clar.

Montblanc, 28 de febrer de 2017

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp