Ràdio Montblanc

Escolta i llegeix el testament del Carnestoltes de Montblanc

Aquest dimarts es van tancar els actes del Canaval a la vila

Aquest dimarts Montblanc va tancar els actes de Carnaval amb l’enterrament de Sa Majestat Carnestoltes XL i la lectura del seu testament. L’acte es va fer a la sala de les Corts Catalanes de Sant Francesc, que es va omplir de gom a gom. Durant l’acte també es van repartir la resta de premis de la rua de Carnaval.

Els tres primers premis de les dues categories van ser:

En la categoria comparses:

Primer premi (500 euros): “FIRÀNIA”
Segon premi (250 euros): “CAÇAFANTASMES”
Tercer premi (125 euros): “LA PEQUE-PATRULLA MONTBLANQUINA”

En la categoria carrosses:

Primer premi (1000 euros): “EMBRAGÀNIA 155”
Segon premi (500 euros): “PINTAVIDES”
Tercer premi (250 euros): “ON ÉS WALLY?”


Testament de Carnestoltes XL:

Amb gran pena i pansiment,
ens trobem aquí reunits,
amb els cors ben ensopits,
per donar-li enterrament.

Després de quatre dies,
de patir greus malalties,
de queixar-se lànguidament.
Ha arribat el trist moment
del dolgut acomiadament.

Mireu la família com plora,
el fill, el gendre i la nora,
i la viuda us convida a tots amb gran solemnitat
que vulgueu acompanyar-la en moment tan endolat.
Que de tothom s’ha recordat
i escolteu amb atenció
la darrera voluntat del nostre gran senyor.

Seguiu doncs atentament
el que manifesta en testament,
la darrera voluntat
de sa magnifica majestat.

Estimat poble montblanquí
no sé què hi feu aquí?
Heu vingut a escoltar el Testament,
per veure que deixo als de l’Ajuntament?
Però digui el que digui,
segur que ho trobareu malament.

Començo doncs, com és tradició,
a repartir cops de bastó
molt generosament
amb els qui van a passar els dies
a l’Axuntament.

Al Pep Andreu
cada dia el veig més vell, per Déu!
Ja s’ha d’anar pensant
d’anar-se retirant.
Potser a les eleccions del 2019,
encara estarà més tou.
I encara que adoctrini a un substitut,
per repetir majoria ho tindrà fotut.

Al Ciscu Benet li deixo al Consell,
una nova consellera del seu Axuntament
per acabar de passar-ho ben malament.

Sort que ara ho té tot organitzat
amb el calendari del Consell que ha il·lustrat,
que no quadra ni una data festiva
i quan mires el calendari, tot fa figa.

A l’Ariadna Ferrer,
regidora amb dedicació exclusiva,
li deixo un plànol de Montblanc
perquè pugui l’Ajuntament ubicar
i algun dia anar-hi a treballar.

Doncs al final és la que més cobra
i la que més se’ls rasca.
No hi ha res com tenir patxorra
i a final de mes rebre una pasta.

A la Sílvia Lafebre,
un nou cotxe li portaré.
Sembla mentida que amb tants anys d’autoescola Anton,
vagi amb aquesta carraca de paper maixé.

El Joan Casellas no sé què fa a l’Ajuntament,
en principi és el de medi ambient i d’urbanisme,
però no veu que amb el Pep al capdavant
no aconsegueix fer res amb el seu pessimisme.
I és que només cal veure’l amb el cistellet de comprar
quan la Mari el fa fora de casa, i a rodar.

Però tranquil que no has fet res endebades,
fixa’t amb les cases per ratapinyades.
Ho has ben clavat,
ja que medi ambient i urbanisme has ajuntat.

A l’Oriol Pallissó,
el Roger Torrent de l’Ajuntament,
el nomeno electricista oficial
doncs no ha trigat ni dos anys
a què l’enxufin al Consell Comarcal.

I és que per allí, ja se sap, tot va a dit,
abans amb el Rovira i ara amb el Benet.
Les entrevistes només tenen un requisit:
tenir a la butxaca el carnet del partit.

Al Jordi Albalat,
que va al seu ritme i encara no s’ha enxufat,
li deixo un curs d’electricista
perquè espavili, que les eleccions són aviat
i es quedarà amb el cul pelat
si el Pep se’l peta de la llista.

Però ara que té més dedicació,
potser agafa el telèfon amb passió.
Que ja porta 10 anys a l’Ajuntament
sense fotre brot i dient a tot: amén!

A la Marta Civit,
un nou despatx d’advocats al carrer Major.
Potser és la millor manera de fer oposició.
I és que si et despistes un moment,
et pinta una línia davant la porta i que pagui el contribuent.

A la Laura Aluja
li deixo una col·lecció d’arxivadors,
perquè pugui endreçar com cal
totes les seves mocions
que el Pep es passa pel folre dels collons.

Aquest any ja han pogut inaugurar el seu nou local,
l’Empelt li han posat i hi fan activitats.
Però si no ets com ells com a tal
no entres ni de broma a fer l’animal.

Al Roger Sosa li deixo una torre de guaita,
potser allí dalt sí que s’afaita.
Ell és un home tranquil,
que del 2019 n’espera l’abril,
per poder anar-se retirant
i tornar a contemplar les plantes tot somiant.

Mentre llegim aquest Testament
es fan les primàries al PDeCAT, els Convergents.
Allí discuteixen dos bons xavals: el Viñas i el Vinya,
per saber quin dels dos es fotrà la pinya
i en farà menys a les municipals.

Acabo amb el Toni Gutiérrez.
Ja no sé quin és el seu partit,
vol anar de taronja o de vermell?
L’any que ve tots ho sabrem,
la qüestió serà no deixar la cadira de l’Ajuntament.

Li va la carn i el peix, tot li agrada,
un dia és de l’Iceta i l’altre de l’Arrimadas.
Només hi ha una cosa que no li fa gràcia
votar a favor de la llibertat i de la democràcia.

I ara que he acabat amb l’Ajuntament
passo a repartir a l’altra gent.

Al senyor Plebà, mossèn Simó
li ha tornat la il·lusió,
quan els de la Serra ja han quasi xapat
un hotel de luxe hi haurà instal·lat.

El dia 1 d’octubre el poble de Montblanc
va ser exemple d’amor a la terra i unitat
i fins i tot vau despatxar algun infiltrat.
Les urnes vau haver d’amagar
per si venien els antiavalots,
i és que alguns animalots
volien usurpar el poder del poble sobirà.

Vau defensar l’escola com a seu electoral
i us fèieu els valents penjant cartellets,
però quan vau veure que repartien hòsties a Sarral
estàveu tots amb els culs apretadets.

I com que ja he vist que en aquest poble
sou de fer anar la petxina i el pardal,
us deixo reformat tot el Teatre Principal.
I us programo una obra d’estrena
protagonitzada per uns fidels i un cardenal.

A veure si alguns ja els hi cau la bena,
que tota aquella gent que campaven per la Serra,
eren gent del marro i de la guerra.

I no ho dic jo, el rei de la Broma,
els ha fet fora el Papa de Roma.

I estimats convilatans,
a veure si la pròxima vegada
sou una mica més maixants
i dispareu amb bala
perquè no vingui més gent que en nom de la fe
vingui a fer brandar la cigala.

Passo un altre any per aquí i visito el Pont Vell
i la veritat és que cada vegada està més lletjot
a veure si el Pep m’arregla aquest cagarrot.
Tant que vol que sigui la gran entrada al Montblanc medieval
i quan el veus et fa caure a terra el pardal.

Als de la Cucafera,
que són els mimats del Seguici,
els hi deixo un bon grapat de xumets
perquè practiquin a llepar amb desfici
per deixar-li al regidor el cul i els ous ben nets.

A la penya de Barjaula
que estan de capa caiguda,
els hi deixo una invitació formal
per poder compartir aquest funeral.
Així, la factura serà més baixa
doncs em sembla que els han netejat la caixa.

I, sincerament, us he de felicitar
per una Rua que em va fer trempar.
Entre els Firània, els Wallies i els d’obres d’art
ha quedat un Carnaval per emmarcar.

Als guanyadors de la Rua,
que es burlaven de la Legión
com si fos qualsevol cosa,
amb banderes, tanc i cabra inclosa,
potser se’ls hi passa ràpid tanta alegria
quan els enganxi la Fiscalia.
Per anar de xulos i fer servir la llibertat d’expressió,
ves que no acabin tots a la presó.
Poc us en riureu de la sagrada bandera
quan us engarjolin a tots a Estremera.
Amb el premi que heu guanyat,
podeu muntar una caixa de solidaritat.

El Pepe Gomis, tot i que ara és de l’estelada,
aquest cap de setmana va xalar com un camell.
Amb tanta bandera espanyola pel carrer,
va recordar quan era jove i manava ell.
I és que tothom té un passat
i no ens agrada que ens el xafardegin.
Alguns, com jo, el tenim ple de carn
i altres, com ell, el tenen a Règim.

I quina festa dissabte al pavelló!
Tot i que el QuedeQue va fer la competència
oferint barra lliure a un preu molt pobre.
Potser cal tenir una mica més de coherència
i no anar a rebentar les festes del poble.

I no vull marxar sense recordar el Sant Serafí,
us pensàveu que ja no en diria res?
Després d’aquella fumera
encara ara em ve la trempera
d’aquell càstig tant diví.

Jo sento que això s’acaba
estimat poble montblanquí.
Perquè et puguis divertir,
obre bé butxaca i ull,
fent gatzara i aldarull.
Prop meu tot és alegria,
sigui de nit o de dia,
i tothom canta i balla
des del vell fins a la menudalla.

N’hi ha que no volen
que se’ls anomeni al Testament
diuen que ho troben malament,
Però a l’hora d’escoltar-lo
tothom vol ser-hi present.

I com que en el món,
amb el temps s’acaba tot,
nosaltres aquí acabem
i si encara estem d’humor,
l’any vinent ja tornarem.
Per celebrar com a poca-soltes
41 anys de Carnestoltes.

I que ningú s’enfadi, ja que és Carnaval,
que l’aplaudiment que fareu al final,
sigui pels participants a la Rua, a tot el sidral
i per tots els que hem fet l’animal.

QUE AIXÍ SIGUI.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp