Josep Morató/laConcaDiari.cat

La Santa Seu dissol el Seminari del Poble de Déu per pràctiques sectàries

Aquesta associació privada gestionava, entre altres espais, el santuari de la Serra de Montblanc. L'Església considera que la doctrina que impartien no és compatible amb la catòlica

L’associació Seminari del Poble de Déu haurà d’abandonar el santuari de la Serra de Montblanc. Aquesta entitat privada de fidels residia i gestionava el monestir des que van marxar les monges clarisses l’any 2008. Ara, l’Arquebisbat de Barcelona, després d’una llarga investigació que va començar l’any 2014, ha decidit dissoldre l’associació, segons es pot llegir al decret 11/17 publicat al butlletí de l’Arquebisbat del mes d’abril, on no es detallen els motius pels quals es pren aquesta decisió.

Es tracta d’una mesura dràstica i poc habitual que arriba motivada per una decisió directa presa a Roma, a la Santa Seu, després que els bisbes catalans intentessin reconduir la situació. El Seminari del Poble de Déu, una entitat formada actualment per poc més de 80 membres, té presència a quatre de les diòcesis catalanes: Vic, Tarragona, l’Urgell i Barcelona, a més de Bilbao i Colòmbia. Segons els seus estatuts «els membres interns són celibataris i fan vida en comú en comunitats masculines o femenines segons el sexe». La dissolució, avalada pels bisbes de les diverses diòcesis, ha estat presa després d’un llarg període d’investigacions.

Segons diverses fonts consultades per laConcaDiari.cat i Ràdio Montblanc, els motius que han portat a suprimir l’associació són estrictament teològics. L’Església catalana ha analitzat a fons la doctrina impartida al Seminari del Poble de Déu i l’han considerat incompatible amb la doctrina catòlica. Aquesta incompatibilitat, segons asseguren, ve determinada per una interpretació de la fe que implica una tergiversació de l’afectivitat entre home i dona marcada per la negació del pecat en pràctiques sexuals que l’Església entén com a desordenades i que topen amb la tradició catòlica. Aquestes pràctiques es farien per apropar-se a un estat místic i les haurien exercit alguns membres referents d’aquesta comunitat, consentides i entre adults. Tot plegat derivava al gnosticisme, una doctrina filosòfica i religiosa dels inicis de l’Església que barreja creences jueves i orientals amb les cristianes i que es va dividir en diverses sectes que deien que tenien un coneixement misteriós i esotèric de la fe. Aquesta filosofia era comuna entre els membres interns del Seminari del Poble de Déu, però no hauria transcendit a responsables de l’Església, fins que es van obrir les investigacions.

Si bé no es pot concretar que aquestes pràctiques hagin tingut lloc al santuari de la Serra de Montblanc, des de fa unes setmanes els homes que formaven part de la comunitat ja no hi dormen, tot i que hi continuen fent vida. En aquest sentit, mossèn Pere Fibla, capellà del santuari de la Serra, ha explicat en declaracions a laConcaDiari.cat i Ràdio Montblanc que «la dissolució no té res a veure» amb el fet que la comunitat sigui mixta, sinó que «l’Arquebisbe de Barcelona, com a responsable de l’associació, ha considerat que no era necessària la tasca de formació cristiana».

L’Arquebisbat de Tarragona manté membres de l’entitat dissolta a Montblanc

Un cop dissolta l’entitat, segons ressalta el decret, els seus membres hauran de tornar els edificis que ocupen als respectius arquebisbats i abandonar la comunitat. Aquesta situació, ara per ara, no es contempla a Montblanc, ja que l’Arquebisbat de Tarragona mantindrà part dels seus membres al monestir: mossèn Pere Fibla continuarà sent el rector del santuari i dels altres municipis de la Conca de Barberà on exerceix de capellà. Les dones que hi vivien, d’altra banda, «es queden al santuari a títol personal per continuar fent les tasques de pregària i acolliment a la gent, tenint cura del monestir i el santuari», segons ha explicat l’Arquebisbat de Tarragona i segons ha confirmat el mateix Pere Fibla. Aquesta situació no es donaria a la resta d’arquebisbats catalans, on els membres del Seminari del Poble de Déu no es mantindran en cap de les instal·lacions. La gestió del santuari de la Serra, però, passarà a mans de la Fundació Santa Maria de Siurana, segons l’Arquebisbat. Una informació que, de moment, no ha confirmat la mateixa fundació, que es dedica a la gestió de cases de colònies i esplais, entre altres.

Mossèn Pere Fibla ha ratificat aquest fet: «L’arquebisbe vol que faci aquest servei pastoral al santuari i que continuï com a capellà de la Serra. Viuré a la rectoria de Solivella i les quatre dones que viuen actualment al monestir seran les encarregades de tenir-ne cura». Mossèn Pere també apunta que «el santuari deixarà de ser un lloc de formació per esdevenir un centre d’acolliment i evangelització», i destaca que «es potenciaran les visites al santuari i l’hostatgeria del monestir». A més, ha afegit: «encara que canviïn algunes circumstàncies, les persones que continuem treballant pel santuari i monestir ho farem amb tota la il·lusió perquè la Serra sigui sempre la joia de Montblanc i la casa de la mare que acull tothom».

Els estatuts de l’entitat dissolta, d’altra banda, recullen que un dels principals objectius era, precisament, l’ensenyament de la doctrina catòlica, i és el que ara l’Església ha vist incompatible amb la seva manera de transmetre-la. De fet, fa mesos que a Montblanc no es duen a terme formacions, com s’havia fet anteriorment. L’entitat, a més, tenia el seu propi seminari de formació de sacerdots, del qual n’haurien sortit una dotzena de capellans.

Tot i que no es descarta que s’obri una investigació penal canònica, es considera que la majoria de membres del Seminari del Poble de Déu no haurien actuat de mala fe sinó empesos per aquesta doctrina sectària. Si la investigació determina que hi ha algun delicte de tipus civil, les autoritats eclesiàstiques ho posarien en coneixement de la justícia ordinària immediatament.

Un altre element que crida l’atenció d’aquesta associació és que els seus estatuts recullen que «els membres interns posen en comú tots els béns materials, i els externs, també, d’acord amb les seves possibilitats». Aquest fet evidenciaria que el Seminari del Poble de Déu s’hagués pogut fer amb la propietat de béns mobles i immobles dels seus membres.

En l’àmbit econòmic, d’altra banda, l’entitat arrossegaria alguns deutes. En el cas de Montblanc, l’Arquebisbat de Tarragona ha confirmat que «dels deutes, se’n farà càrrec l’Associació dels Amics de la Serra, amb l’ajut de l’Arquebisbat de Tarragona, amb les aportacions que fan els fidels en les seves visites al santuari i monestir i amb el treball de les persones que queden allà». Mossèn Pere, per la seva banda, ha assegurat que «la situació econòmica del Monestir de la Serra no ha estat mai vinculada amb el Seminari del Poble de Déu» i afegeix que «no hi ha cap endeutament de la comunitat de Montblanc». «Les persones que vivim al Monestir hem administrat la gestió econòmica amb l’ajut de l’Arquebisbat, de les aportacions personals i subvencions, amb la finalitat de mantenir l’edifici i restaurar-lo. Es continuarà fent com fins ara amb l’ajuda de tots i amb la col·laboració de la Fundació Santa Maria de Siurana», ha assegurat.

La Parròquia de Santa Maria de Montblanc ha subscrit el decret i ha lamentat la situació, pensant en el Santuari i la Parròquia, i esperen que es resolgui de la manera més adequada.

Què era el Seminari del Poble de Déu?

El Seminari del Poble de Déu és una associació privada de fidels que comença a caminar l’any 1969 de la mà de Francesc Casanovas i el prevere Vicenç M. Farré. Casanovas i Lourdes Campi en són els fundadors i des de l’any 2002 Campi n’era la presidenta. Els estatuts del Seminari del Poble de Déu van ser aprovats i assumits per les diòcesis de Barcelona, Vic, l’Urgell, Lleida, Tarragona, Bilbao, Segorb-Castelló, Colònia (Alemanya) i Valledupar (Colòmbia) l’any 1977.

El Seminari del Poble de Déu està format per celibataris que viuen en comunitats masculines o femenines, a més de membres externs que resideixen als seus domicilis. Un dels principals objectius de l’entitat és la formació catòlica, l’estudi de la teologia i al llarg d’aquests anys així ho han transmès amb la publicació de la revista ‘Canvi de Mentalitat’ i en diversos llibres.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp