Montblanc tanca el Carnaval 2019 amb l’enterrament del Carnestoltes i la lectura del testament

Amb l’enterrament del Carnestoltes 41è, Montblanc va tancar aquest dimarts els actes del Carnaval 2019. El pati del claustre de Sant Francesc va ser l’escenari escollit aquest any per fer la vetlla del Carnestoltes i escoltar el seu satíric testament. El final de la legislatura i la cursa per a les eleccions municipals van protagonitzar les paraules del notari que certificava que el rei de la disbauxa ja estava mort.

Durant l’acte també es van repartir els premis de participació de la rua de Carnaval. L’acte va estar organitzat amb la col·laboració del grup de teatre Fila 0 i de la colla infantil dels Dimonis de Montblanc.

Aquest és el testament del Carnestoltes 41è:

TESTAMENT DE CARNESTOLTES XLI (41è), REI DE TOTS ELS CORNUTS I POCA-SOLTES

Avui dimarts d’un mes de març d’un any qualsevol. Diada de Sant Contijoch, ha fet testament davant del notari Sabi Strubell del col·legi de notaris del Tribunal Supremo, sa Majestat Carnestoltes XLI, Rei de tots els Cornuts i Poca-soltes haguts i per haver.

Amb gran pena i pansiment,
ens trobem aquí reunits,
amb els cors ben ensopits,
per donar-li enterrament.

Després de quatre dies,
de patir greus malalties,
de queixar-se lànguidament.
Ha arribat el trist moment
del dolgut acomiadament.

Mireu la família com plora,
el fill, el gendre i la nora,
i la viuda us convida a tots amb gran solemnitat
que vulgueu acompanyar-la en moment tan endolat.
Que de tothom s’ha recordat
i escolteu amb atenció
la darrera voluntat del nostre gran senyor.

Seguiu doncs atentament
el que manifesta en testament,
la darrera voluntat
de sa magnifica majestat.

Estimat poble montblanquí
no sé què hi feu aquí?
Heu vingut a escoltar el Testament,
per veure que deixo als de l’Ajuntament?
Però digui el que digui,
segur que ho trobareu malament.

Ha passat tot un any i els presos polítics segueixen a la garjola
Jo oferiria als jutges un pacte:
canviar-los a tots
per la Pilar Rahola.

Començo doncs, com és tradició,
a repartir cops de bastó
molt generosament
amb els qui van a passar els dies a l’Axuntament.

Al Pep Andrews
que ja fot 12 anys que mana,
el dono per un cas perdut i
aquest any no li deixo cap regal,
perquè digui el que li digui
farà el que li surti de l’engonal.

Us ha colat amb molta alegria
una piscina coberta inexistent.
Això sí, li tornareu a donar la majoria
per seguir sent el xerif de l’Axuntament.

Al Ciscu Benet li deixo
a la kadem una nova direcció,
a veure si ara segueix venent
tant de cartró.

Ja ha anunciat que serà el
segon de timó, doncs jo
pensava que d’una puta vegada
faria el salt al primer esglaó.

A l’Ariadna Ferrer,
regidora amb major dedicació,
no sé d’on a tret el temps
per quedar-se embarassada,
si diuen que va tan estressada.

Li deixo una tècnica més a turisme
que sinó, pobres, no donaran l’abast
i hauran de prendre mesures que no li agradarà,
com ara que sigui ella la que es posi a treballar!
Ara agafarà la baixa
per maternitat i quan es desperti
el somni de l’axuntament
s’haurà acabat.

A la Sílvia Lafebre,
que ha anat quadrant a poc a poc els
números ha tingut enveja de la de turisme, i com que ella
de números en sap molt
en comptes d’un en portarà dos.

I és que aquesta legislatura
feina feina no s’ha fet,
però el que tothom a fet a estat plantar
la llavor per fer un futur de Montblanc millor.

El Joan Casellas per fi va plegar,
doncs amb 3 anys ni un carrer va asfaltar,
i quan havia de començar el porta porta
va plegar i li va deixar el marrón com no, al Santi Porta Porta.

Ara el nou regidor
sembla que es mengi el món,
fins que topi amb els collons del gran tiburón.

L’Oriol Pallissó, ja s’ha vist qui són els seus,
aquest any per carnaval ha intentat dissimular,
però tot i així el premi de Sant Francesc
han tornat a guanyar.
I és que fins i tot va col·locant,
els seus amiguets a la casa gran.
En quatre anys ja ha pres tots els vicis
que s’amaguen dins dels edificis.

Al Jordi Albalat, que sense
pena ni esma ja ha fet 10 anys,
li deixo moltes claus
per obrir tots els nous panys.
I és que sembla que això s’acaba,
aquesta vida de paxorra tant relaxada.

A la Marta Civit, la senyora
de la zona blava, m’agradaria saber si ella la paga.
Totes les direccions de Montblanc va girant,
es nota que ella no hi va mai circulant.

Fem un minut de silenci per l’oposició.
Els cupaires marxen, fan un pas al costat.
Només els recordaran, a ells i a la seva acció,
les males herbes que han salvat del glifosat.

I el Marc Vinya, el Zuckerberg montblanquí?
Ostres tu quina campanya per les xarxes socials!
Té les padrines humides amb vídeos i comentaris servicials!

I és que el senyor de Prat de Comte
ja es veu el nou batlle de Montblanc
i de moment tots els actes que munta
li van petant.

Acabo amb el Toni Gutiérrez.
Que diu que es tornarà a presentar,
entre ells i els socialistes no sé qui d’ells guanyarà.
I és que la cua estarà disputada,
doncs a ells sí que els és igual això de l’estelada.

Y ahora voy a hablar en castellano
para que me entiendan los del 155,
que dicen que vuelven los socialistas
con Juan Molina, viejo conocido del Ayuntamiento.
¡Todo sea por volver a chupar del bote y vivir del cuento!

I ara que he acabat amb l’Ajuntament
passo a repartir a l’altra gent.

A la Remei de la Plaça,
que cada any raja de la Xeringa
perquè se li buida la terrassa,
li deixo una mica de coherència
que per un dia a l’any que perd caixa
en té 10 que ballen els gegants, es forra i aleshores no es queixa!

Al senyor Plebà, que quan vas a Sant Miquel,
sigui per un bateig un enterro o un casament,
tothom al·lucina quan s’apaguen els llums i queda tot il·luminat,
es pensa que en aquell moment es Déu tot purificat.

I, sincerament, us he de felicitar
per una Rua que em va fer trempar.
Entre La Màgia del Bosc, els Picuks i els Embragània
ha quedat un Carnaval per emmarcar.

I després d’aquests anys, no vull marxar sense recordar el Sant Serafí,
us pensàveu que ja no en diria res?
Després d’aquella fumera
encara ara em ve la trempera
d’aquell càstig tan diví.

Jo sento que això s’acaba
estimat poble montblanquí.
Perquè et puguis divertir,
obre bé butxaca i ull,
fent gatzara i aldarull.
Prop meu tot és alegria,
sigui de nit o de dia,
i tothom canta i balla
des del més vell fins a la menudalla.

N’hi ha que no volen
que se’ls anomeni al Testament
diuen que ho troben malament,
Però a l’hora d’escoltar-lo
tothom vol ser-hi present.

I com que en el món,
amb el temps tot s’acaba,
nosaltres aquí acabem
i si encara estem d’humor,
l’any vinent ja tornarem.
Per celebrar com a poca-soltes
42 anys de Carnestoltes.

I que ningú s’enfadi, ja que és Carnaval,
que l’aplaudiment que fareu al final,
sigui pels participants a la Rua, a tot el sidral
i per tots els que hem fet l’animal.

QUE AIXÍ SIGUI.

Montblanc, 5 de març de 2019.