Els treballs duts a terme durant el mes de maig al jaciment del Molí del Salt han acabat amb una troballa excepcional. L’excavació del nivell B2 ha sorprès al l’equip investigador amb les restes d’una mandíbula humana pertanyent a un individu infantil d’uns 4 o 5 anys d’edat, amb una cronologia al voltant dels 15.000 anys abans del present.
Les excavacions del Molí del Salt van començar l’any 1999 i l’alcalde del municipi, Joan Canela, pensa que no estan ni a la meitat del que poden arribar a trobar:
La importància d’aquestes troballes, segons Canela, és que ens marquen l’origen d’on venim i creu que cal continuar treballant-hi:
Des de punt de vista taxonòmic, aquest individu correspon, com totes les poblacions fòssils del Paleolític Superior, a la nostra espècie, l’Homo sapiens. La mandíbula està pràcticament sencera, tot i que es va trobar trencada en dos fragments. Conserva una part de la dentició, concretament dos molars decidus a cada costat. Manuel Vaquero, arqueòleg i director de l’excavació destaca la importància d’aquesta descoberta:
Aquesta mandíbula va aparèixer associada espacialment a una estructura de pedres de planta semicircular que podria haver estat construïda pels humans. Tanmateix, la relació entre aquesta estructura i les restes humanes encara està per determinar i, probablement, per això caldrà esperar a la finalització dels treballs en aquest nivell. En cas que es confirmi aquesta relació, és probable que apareguin més restes humanes en properes campanyes.
Importància d’aquesta troballa arqueològica
Vaquero ha afirmat que, a banda de la troballa en si mateixa, la trascendència d’aquesta mandíbula és el que arribaran a conèixer, a través de diferents estudis científics, d’aquest infant del Paleolític i apunta que la hipòtesi amb què l’equip d’investigadors treballa és que trobin més restes humanes en aquest jaciment.
Peces d’art moble úniques al món, al Molí del Salt
Una de les singularitats del jaciment del Molí del Salt és que ha proporcionat una important col·lecció de peces d’art moble, fet que l’ha convertit en un referent per a l’estudi de l’art moble paleolític, no només a Catalunya, sinó també al conjunt de la Península ibèrica.
