El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha refermat aquest migdia el “compromís del Govern per posar en valor Poblet i tot el que representa”. I ha assenyalat que és “un dels conjunts monàstics més importants d'Europa”, on “hi trobem un llegat històric, cultural i espiritual de primera magnitud que hem de reconèixer més encara i, sobretot, apropar al conjunt de la ciutadania”.
El cap de l’Executiu ha pronunciat aquestes paraules durant l’acte commemoratiu del 750è aniversari de la mort de Jaume I, esdevinguda el 27 de juliol de 1276. En l’acte, que s’ha fet aquest migdia a l’església del Monestir de Poblet on reposen les seves restes, també han participat l’abat de Poblet, Rafael Barrué, i la consellera de Cultura, Sònia Hernández.
Durant la seva intervenció, el cap del Govern ha destacat que “750 anys enrere, un rei va entendre que la força d’un país no es mesura per la capacitat d’imposar-se, sinó per la capacitat de construir consensos amplis i duradors com a base de la cohesió social i la cerca constant del bé comú”.
En aquest sentit, ha posat de relleu que “Jaume I va posar les bases d’una manera de governar que consistia a pactar” i ha afegit que “les millors lleis no són les que neixen d’una sola veu, sinó les que tenen l’origen en el consens entre sensibilitats diferents”.
En el decurs de l'acte també han intervingut l’abat de Poblet i l'historiador Stefano Maria Cingolani (Roma, 1956), medievalista italià establert a Catalunya des de fa dècades i doctor en filologia romànica per la Universitat La Sapienza de Roma. La cerimònia ha finalitzat amb l'ofrena d'una corona de llorer que el president Illa, l'abat de Poblet, la consellera de Cultura i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, han dipositat als peus de la tomba reial, en un gest de reconeixement a la figura de Jaume I.
Apunt biogràfic
Jaume I va néixer l'any 1208 a Montpeller i va esdevenir rei d'Aragó, de Mallorca i de València, a més de comte de Barcelona i senyor de Montpeller. Va pujar al tron molt jove, arran de la mort del seu pare, Pere el Catòlic, caigut a la batalla de Muret el 1213. Durant el seu llarg regnat de seixanta-tres anys, el més extens dels monarques de la Corona d'Aragó, va impulsar l'expansió territorial cap al Mediterrani amb les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1238). El seu regnat també va afavorir l'expansió del comerç i la marina catalans i va posar les bases del futur Consolat de Mar. La seva obra i el seu pensament ens han arribat, en bona part, a través del "Llibre dels fets", la crònica que ell mateix va dictar i que constitueix un dels testimonis més valuosos de la historiografia medieval catalana.
Segons diverses fonts historiogràfiques, en els darrers moments de la seva vida el rei va voler vestir l'hàbit de monjo del cister, en sintonia amb la seva vinculació espiritual amb l'orde, abans de ser sepultat a l’església. Jaume I escollí sepultura al monestir de Poblet igual que el seu avi Alfons I el Cast. No fou fins el regnat de Pere III el Cerimoniós que s’instituí Poblet com a panteó dels reis de la Corona d’Aragó.
