Aquest gener l’editorial Adesiara reeditarà el llibre ‘De Barcelona a l’Havana…passant per Darnius’ del polític i escriptor montblanquí Josep Maria Poblet i Guarro.
El llibre es va publicar l’any 1942 i va ser un dels primers llibres publicats en català a Mèxic i és un testimoni de l’èxode del 1939. El volum narra, en primera persona i a través de disset cròniques, el periple d’exili de Josep M. Poblet des que va marxar de Barcelona el gener de 1939 fins que va arribar a Cuba, a primers de juliol, a més de la seva estada a França durant uns quants mesos.
L’autor posa de manifest, en un to afable i bonhomiós, el xoc cultural que li va suposar el Nou Món, en contraposició amb la Catalunya d’abans de la guerra, però sense perdre mai l’optimisme, i amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes com a divisa personal.
El llibre no només suposa la recuperació d’un text centrat en un dels capítols més significatius de la història de Catalunya, sinó que també rescata la figura literària de Josep Maria Poblet després de romandre injustament oblidada durant dècades.
La present edició, a cura del montblanquí Jaume Ferrer i Puig, professor i estudiós de l’obra literària de Josep M. Poblet, exhuma el text original publicat a l’exili mexicà fa vuit dècades, però posat al dia. El volum es presenta amb una detallada introducció que exposa tant la gènesi de les cròniques com el pes i el paper de l’autor montblanquí en el context literari català de la primera meitat del segle passat.
A més, es completa amb un exhaustiu apartat crític de notes que permetrà, tant a lectors com a estudiosos de la guerra civil i l’exili, resseguir totes les referències històriques, culturals i etnogràfiques que apareixen en les cròniques, però sobretot reconstruir la xarxa de relacions personals i institucionals de Poblet amb la diàspora i entendre el tràngol existencial que va suposar per a la generació que li va tocar de viure-la. Jaume
Josep Maria Poblet, un montblanquí prolífic
Josep M. Poblet i Guarro, nascut a Montblanc l’any 1897, era periodista, narrador, comediògraf, biògraf i historiador del teatre i del catalanisme, fou un dels autors més prolífics de les lletres catalanes entre els anys quaranta i setanta del segle XX. De jove, va compaginar l’activisme catalanista, amb l’articulisme a la premsa montblanquina de preguerra i l’estrena de les seves primeres obres de teatre.
Després de la guerra va marxar a l’exili, que el va portar a França, Cuba i Mèxic, on va excel·lir en la literatura testimonial. Durant la postguerra, un cop retornat a Catalunya, es va dedicar a escriure llibres de viatges, fruit de la seva experiència com a expatriat i viatger; però sobretot comèdies i adaptacions teatrals al català, prop d’un centenar, inscrites en la comèdia de boulevard, el vodevil francès i el reportatge policíac.
Aquesta última va ser protagonitzada per Joan Capri, a qui va dedicar una de les diverses biografies que va escriure durant els anys seixanta i setanta sobre personalitats de la política i la cultura catalanes. També va publicar llibres sobre el teatre català de la Renaixença. El 10 d’abril de 1980 va presidir la Mesa provisional de la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, com a diputat de més edat de l’hemicicle per ERC, i va pronunciar-hi el discurs inaugural.
