Durant dècades, el mapa de l’art paleolític europeu ha estat dominat pels grans conjunts de coves decorades de la regió francocantàbrica, mentre que territoris com Catalunya semblaven haver tingut un paper secundari en les primeres manifestacions artístiques de les poblacions humanes. Una investigació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) contribueix ara a qüestionar aquesta interpretació i a reconsiderar el paper del nord-est de la península Ibèrica en la història de l’art paleolític europeu.
L’estudi, publicat a la revista científica internacional Antiquity i signat pels investigadors Josep Maria Vergès i Míriam Salas-Altès, presenta l’anàlisi científica del conjunt de gravats paleolítics identificats l’any 2019 a la Cova de la Font Major, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). La recerca documenta 280 motius gràfics, entre els quals destaquen 55 representacions d’animals, una concentració excepcional que situa la cavitat com el tercer conjunt d’art parietal paleolític més important de la façana mediterrània de la península Ibèrica pel nombre de figures animals, només per darrere de les coves d’Ardales i La Pileta, a Andalusia.
La magnitud del conjunt és especialment significativa si es té en compte que, abans de la descoberta del 2019, a Catalunya només es coneixien dues representacions en cova atribuïdes al paleolític, una de les quals d’origen encara incert. La Font Major transforma aquest panorama i aporta noves evidències sobre la distribució geogràfica de l’art paleolític i la diversitat de les tradicions gràfiques desenvolupades a la Mediterrània occidental.
Una de les principals aportacions de la investigació és que permet aprofundir en el coneixement de les expressions artístiques de les poblacions paleolítiques de la Mediterrània occidental. L’anàlisi de les formes, els temes representats i les característiques dels gravats identifica particularitats que contribueixen a definir una tradició gràfica mediterrània diferenciada de les grans manifestacions artístiques de la regió francocantàbrica.
Les xifres ajuden a entendre l’excepcionalitat de la Font Major. A la façana mediterrània ibèrica, aproximadament el 75% dels conjunts d’art parietal paleolític coneguts contenen un màxim de cinc representacions animals, mentre que més del 90% no superen les vint. Amb 55 figures zoomorfes, la cavitat de l’Espluga de Francolí se situa molt per sobre d’aquests valors.
De la descoberta del 2019 a una nova interpretació de l’art paleolític
Els gravats de la Cova de la Font Major es van descobrir el 30 d’octubre de 2019, durant una campanya arqueològica de l’IPHES-CERCA. La troballa, que va tenir una extraordinària repercussió mediàtica, es va produir pocs dies després de la riuada del Francolí, que havia afectat greument l’Espluga de Francolí i altres poblacions de la comarca.
Set anys després d’aquella descoberta, la publicació de l’estudi a Antiquity permet anar més enllà de la troballa inicial i comprendre millor la dimensió arqueològica, artística i històrica d’aquest conjunt excepcional.
Els resultats també plantegen noves preguntes sobre la distribució de l’art paleolític a Europa. Si un conjunt d’aquesta magnitud va passar desapercebut durant dècades en una cova intensament visitada, altres manifestacions artístiques podrien continuar sense identificar-se en cavitats ja conegudes.
La Font Major es consolida així com un jaciment de referència per estudiar la diversitat de les expressions artístiques del paleolític europeu. Al mateix temps, l’excepcional fragilitat dels gravats posa de manifest la importància de continuar investigant i preservant un patrimoni que encara pot aportar noves dades sobre les poblacions prehistòriques de la Mediterrània occidental.
